A Espanya i en l'àmbit industrial, hem de considerar el Reial Decret del 17 d'agost de 1901 de Romanones com a punt de referència de la creació del títol de Perit, és a dir, d'una nova professió. A tall d'exemple, en el llibre commemoratiu L'Escola Industrial de Terrassa 1902-2002. Cent Anys de Vida Universitària, que inclou la relació de titulacions impartides per l'escola per anys i especialitzacions, per 1902 llegim: Títol Perit - Especialitzacions Mecànica, Electricista, Químic, Indústries Tèxtils.

Una instància elevada a Instrucció Pública, en representació dels perits mecànics electricistes que van obtenir el seu títol a l'Escola Superior d'Arts i Indústries de Madrid, demanant que "es determinin els càrrecs per als quals han de ser preferits els posseïdors de l'esmentat títol", va donar lloc a la Reial Ordre del 26 d'agost de 1903, que va disposar que els alumnes "que hagin obtingut el títol de Perit mecànic electricista" a l'Escola Superior d'Arts i Indústries de Madrid "amb subjecció al pla d'estudis del 20 d'agost de 1895, o el certificat equivalent, d'acord amb el del 4 de gener de 1900, i els que en l'esmentada o en una altra escola adquireixin el títol de Perit industrial en les condicions que determinen el Reial Decret del 17 d'agost de 1901 i la seva complementari de 10 de gener de 1902, s'han de considerar oficialment autoritzats:

1. Per servir d'ajudants als Enginyers Industrials, amb preferència a qualsevol altre aspirant que no acrediti haver cursat i aprovat aquests o més extensos estudis.

2. Per signar projectes i realitzar-los en obres particulars la importància no exigeixi la intervenció d'un Enginyer industrial.

3. Per informar com Perits en qüestions de la seva especial competència.

A més, seran preferits en el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, i recomanats per aquest als altres ministeris, per a la provisió, dins de la resta de condicions que la regulin, d'aquells càrrecs públics que requereixin coneixements tècnics de la seva especialitat "